Pel·lícules per celebrar el Dia Mundial de l’Ou
Mai ha estat nominat als Emmy. Mai no ha guanyat un Oscar, ni tan sols ha estat convidat al festival de Cannes, ni al de San Sebastián… Però, sense la seva presència, es perdrien algunes de les escenes més cèlebres de la història del cinema.
Què tenen en comú les pel·lícules més mítiques dels germans Marx, de Sylvester Stallone i de Paul Newman?
Efectivament, l’ou!!!
Per si no ho sabies, l’humil, però prodigiós ou té el seu propi Dia Mundial, que se celebra cada segon divendres d’octubre.
L’ou és present a les cultures gastronòmiques de tot el món i els seus usos a la cuina són infinits. També se li atorga un marcat simbolisme, motiu pel qual està present en un gran nombre de costums i rituals. Una mostra de tot això és la seva presència, fins i tot protagonisme, en algunes de les obres més conegudes del setè art.
Com que a la Federació Avícola Catalana, a més de l’ou també ens encanta el cinema, us proposem una selecció de pel·lícules per celebrar el Dia Mundial de l’Ou de manera ben original:
Una nit a l’òpera (A Night at the Opera. Sam Wood, 1935)
La inoblidable seqüència anomenada ‘La cabina dels Germans Marx’ de la hilarant comèdia ‘Una nit a l’òpera’ ocupa un lloc privilegiat a la història del cinema. Groucho Marx encomana el sopar perquè li serveixin a la cabina del vaixell on viatja. Demana ous cuinats de diverses maneres, dos ferrats, dos remenats, dos escalfats i dos en truita, a la qual cosa Chico afegeix la famosa frase: “¡I també dos ous durs!”. Tot seguit, se sent la botzina de Harpo i Groucho tradueix: “En lloc de dos, posa-hi tres”.
La comanda continua creixent amb els plats més variats. Al final de cada tanda, Chico afegeix el conegut “I també dos ous durs”, repetint-se el toc de botzina de Harpo i la traducció: “En lloc de dos, posa-hi tres”. Finalment, Harpo fa un segon toc de botzina i Groucho puntualitza: “Un d’ells, d’oca!”.
La llegenda de l’indomable (Cool Hand Luke. Stuart Rosenberg, 1967)
“Puc menjar-me 50 ous” afirma Luke Jackson (Paul Newman), en una de les escenes més memorables de ‘La llegenda de l’indomable’, on Newman fa la que es considera una de les seves millors interpretacions. Luke es troba internat en una presó del sud dels Estats Units, on els presos han de fer treballs forçats per construir noves carreteres. La seva naturalesa indòmita i contestatària el converteix en un referent pels seus companys però també en una molèstia per als funcionaris de la presó. La seva audàcia revoluciona la presó i origina un autèntic esdeveniment. Vols saber si Luke aconsegueix superar el repte? Et recomanem que vegis la pel·lícula però si ets impacient, pots veure l’escena aquí.
Rocky (John G. Avildsen, 1976)
Els entrenaments de Rocky Balboa (Sylvester Stallone) comencen amb un desdejuni que consisteix a engolir únicament cinc ous crus. Aquest àpat obre l’escena on Rocky comença el seu llarg i dur entrenament per al combat que li ofereix l’oportunitat de fer-se un nom al món de la boxa. Tot i la fama que va donar aquesta pel·lícula als ous crus com a l’aliment proteic per excel·lència per als esportistes, la ciència ha demostrat posteriorment que per aprofitar adequadament els nutrients de l’ou, especialment els de la clara, és millor prendre els ous cuinats.
El cor de l’àngel (Angel Heart. Alan Parker, 1987)
Louis Cyphre (Robert de Niro, en el que és una de les seves interpretacions magistrals) manté una conversa amb el detectiu privat Angel Heart (Mickey Rourke) a qui ha contractat per localitzar el famós cantant Johnny Favorite, a qui busca amb intencions que Heart desconeix. Durant l’escena Cyphre pela lentament un ou dur, que al final de la conversa adquireix un obscur simbolisme, que no desvelarem aquí tot i que el nom del detectiu ens pot donar una pista.
Núvia a la fuga (Runaway Bride. Garry Marshall, 1999)
El columnista Ike Graham (Richard Gere) té l’encàrrec d’escriure una història sobre Maggie Carpenter (Julia Roberts), una noia d’un petit poble de Maryland (EUA) que ha abandonat el seu nuvi a l’altar, en diverses ocasions. Ike acaba enamorat de Maggie, però ella l’ignora i ell va preguntant a tots els seus nuvis com li agraden a ella els ous. En una escena memorable (Compte, spoiler!), Maggie cuina els ous de totes les maneres possibles per decidir amb qui es queda. Possiblement, la pel·lícula més romàntica de les que tenen l’ou com a “coprotagonista”…
Julie i Julia (Julie and Julia. Nora Ephron, 2009)
Guardonada i nominada en diverses ocasions, aquesta pel·lícula narra de manera entrellaçada les vides de la reconeguda xef, autora i presentadora de televisió Julia Child, qui entre els anys 60 i 70 del segle XX va treballar intensament per apropar la cuina francesa al públic nord-americà, i l’autora Julie Powell. L’any 2002, Powell decideix emprendre la tasca de cuinar les 534 receptes que conté el llibre “L’art de la cuina francesa” de Julia Child i escriure’n al seu blog, en el termini exacte d’un any. El resultat és una pel·lícula farcida d’escenes de cuina amb ous, de les que destaquem l’escena on Julie Powell prepara i degusta el seu primer ou escalfat.
Una mare imperfecta (The Meddler. Lorene Scafaria, 2015)
Marnie (Susan Sarandon) és una dona madura qui en quedar vídua deixa Nova York i marxa a viure a Los Angeles amb la seva filla adulta Lori. En una escena interpretada excel·lentment per Susan Sarandon i on no es diu ni una sola paraula, Marnie cuina i degusta tota sola una torrada amb mentre sona ‘Zorba el Grec’. Sense dubte, és l’escena de cuina amb ous més suggerent de la història del cinema:
* * * * *
Si després de mirar aquestes escenes t’han vingut ganes de cuinar ous, trobaràs una pila de receptes a la web Hoy, huevo. I si vols saber més sobre aquest tresor alimentari, la Federació Avícola Catalana t’ofereix articles divulgatius sobre l’ou i també pots consultar la web de l’Instituto de Estudios del Huevo.
I ara… l’escena postcrèdits
En un article sobre cinema del segle XXI no podia faltar l’escena postcrèdits! Per un final memorable, hem reservat una escena igualment memorable que mereixia fer història.
Pista: si t’anomenes Dana (Sigourney Weaver) i en tornar a casa de fer la compra, t’adones que els ous comencen a saltar del seu envàs i a coure’s al taulell, a qui trucaràs (who you gonna call)?
És clar, als Caçafantasmes!